Marc regulador

Què és el registre de viatgers?

El registre de viatgers és l'obligació, vigent a Catalunya com a la resta de l'Estat, que tenen els establiments d'allotjament d'identificar cada persona que hi pernocta, recollir un conjunt definit de dades personals i trametre-les a l'autoritat policial competent en un termini màxim de 24 hores. A Catalunya, aquesta autoritat són els Mossos d'Esquadra, la policia integral de la Generalitat. Conèixer els fonaments d'aquesta obligació —d'on ve, per què s'ha modernitzat i quin és l'encaix entre la norma estatal i el sistema català— ajuda a interpretar amb seny els requisits operatius i a evitar interpretacions errònies que poden sortir cares.

Una obligació antiga, modernitzada

El registre d'hostes als establiments d'allotjament no és cap novetat. El Decret 1513/1959, de 18 d'agost, ja imposava als hotels, hostals i fondes l'obligació de portar un llibre de registre en paper i comunicar a l'autoritat governativa la identitat dels viatgers. La Ordre INT/1922/2003 va actualitzar el sistema, va introduir el parte de viatgers i va concretar el conjunt mínim de dades; encara era un sistema basat en formularis físics que es lliuraven en mà o per fax a la comissaria corresponent. Amb l'aparició de les plataformes digitals i la proliferació dels habitatges d'ús turístic durant la dècada del 2010, aquest sistema heretat es va veure desbordat: dispersió territorial, formularis incompatibles, manca de traçabilitat i, sobretot, una recollida de dades insuficient per als objectius de seguretat pública que justifiquen l'obligació.

El Reial decret 933/2021, de 26 d'octubre, aprovat pel Consell de Ministres i publicat al BOE el 28 d'octubre del mateix any, substitueix els textos previs i estableix un sistema únic d'obligacions documentals i d'informació. L'entrada en vigor inicial era el 2 de gener de 2023, amb un període d'adaptació fins al 2 de juny de 2023. Després de dues pròrrogues sol·licitades pel sector i concedides pel Ministeri de l'Interior —fins al 31 de gener de 2024 i, després, fins al 31 d'octubre de 2024— la norma és plenament exigible des del 2 de desembre de 2024. Les primeres actuacions inspectores i procediments sancionadors es van obrir al llarg del 2025.

Per què es va aprovar la norma

El preàmbul del Reial decret 933/2021 declara dos objectius. El primer és la seguretat pública: mantenir un registre actualitzat i centralitzat de les persones que s'allotgen en establiments del territori, accessible per les forces i cossos de seguretat, contribueix a la prevenció i investigació de delictes, especialment dins de l'àmbit antiterrorista. Aquesta finalitat enllaça directament amb la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de Protecció de la Seguretat Ciutadana, els articles 25 a 27 de la qual habiliten el Govern a imposar obligacions de registre a determinades activitats —entre elles, l'hostalatge.

El segon objectiu és la modernització i digitalització. El llibre en paper —o les fulles enviades per fax— no permetia creuar dades en temps real, generava duplicitats i propiciava errors que ni el Ministeri ni els cossos policials podien corregir sense feina de camp. La solució del Reial decret és un sistema electrònic unificat. A la majoria de l'Estat aquest sistema és SES.Hospedajes, gestionat per la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior. A Catalunya, en canvi, l'obligació s'administra a través del sistema propi dels Mossos d'Esquadra, integrat en l'estructura de la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior.

El paper de la Generalitat i dels Mossos

Catalunya ha exercit competències pròpies en matèria de policia des de la recuperació de la Generalitat. La Policia de la Generalitat–Mossos d'Esquadra (PG-ME) és el cos integral de la policia catalana, integrat al Departament d'Interior. Pel que fa al registre d'allotjats, aquesta competència estatutària es tradueix en un sistema diferenciat: els allotjaments turístics situats a qualsevol de les quatre demarcacions catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona) comuniquen les dades dels seus viatgers als Mossos, no al Ministeri de l'Interior. El portal tècnic operatiu és registreviatgers.mossos.gencat.cat.

Cal entendre bé l'encaix: l'obligació substantiva (recollir 17 dades per viatger, trametre-les en 24 hores, conservar tres anys el parte signat) prové del Reial decret 933/2021, norma estatal. El que canvia a Catalunya és el destinatari de la comunicació i, com a conseqüència, el portal tècnic i el règim d'inspecció i sanció. Aquesta dualitat genera dubtes en hostes que han llegit informacions referides a SES.Hospedajes i pensen erròniament que els aplica: a Catalunya, SES no és el sistema correcte. La via correcta passa pels Mossos.

Qui és subjecte obligat

El concepte de subjecte obligat és central en la norma. Ho és tota persona física o jurídica que exerceix activitat d'allotjament, entesa en sentit ampli. La norma enumera expressament:

• Hotels, hostals, fondes, pensions i posades.
• Apartaments turístics i complexos d'apartaments.
• Habitatges d'ús turístic, segons la denominació de la normativa autonòmica (a Catalunya: HUT i, a Barcelona ciutat, HUTB).
• Cases rurals i allotjaments rurals reconeguts per la Generalitat.
• Càmpings i àrees d'autocaravanes habilitades.
• Albergs de joventut i refugis de muntanya.
• Plataformes digitals d'intermediació (Airbnb, Booking, Vrbo, Expedia, HomeAway i similars), amb una obligació pròpia de comunicació de reserves i cancel·lacions.

Les plataformes d'intermediació tenen una obligació específica i paral·lela: han de comunicar cada reserva confirmada i cada cancel·lació en el moment en què es produeix, dins del termini de 24 hores. Aquesta obligació no eximeix l'hoste de comunicar l'entrada efectiva del viatger quan s'allotja físicament: són dos enviaments diferents, amb titulars diferents.

Professional o no professional

Dins de l'univers de subjectes obligats, la norma traça una distinció important entre hostes professionals i hostes no professionals. La diferència no afecta l'obligació de comunicar les dades —tots dos han de fer-ho, igualment i en el mateix termini— però sí l'obligació de conservació documental.

Un hoste és professional quan ofereix allotjament com a activitat econòmica habitual, està inscrit al Registre de Turisme de Catalunya i opera dins de la normativa sectorial. Un hoste no professional és, típicament, un particular que lloga ocasionalment una habitació del seu habitatge principal, o una segona residència durant períodes curts a l'estiu. La frontera no és sempre nítida; en casos dubtosos cal valorar la freqüència de les estades, els ingressos, la dedicació habitual i el règim fiscal aplicat.

Els hostes professionals han de conservar el registre documental durant tres anys des del final de cada estada. Això significa guardar el parte signat, les dades del viatger i el comprovant d'enviament al portal dels Mossos durant tot aquest període, en condicions que permetin la consulta per part de l'autoritat. Els hostes no professionals només han de trametre les dades; conservar-les voluntàriament és, així mateix, la millor garantia davant de qualsevol requeriment posterior.

El portal dels Mossos: idCAT mòbil, certificat o Cl@ve

Per operar amb el portal registreviatgers.mossos.gencat.cat, el subjecte obligat necessita una identificació electrònica vàlida. El portal admet:

• idCAT Mòbil, el sistema d'identificació de la Generalitat per a la ciutadania resident a Catalunya, especialment còmode per a hostes locals.
• Certificat digital (FNMT o equivalent reconegut), útil per a empreses i gestories.
• Credencials Cl@ve activades amb nivell suficient.
• Usuari i contrasenya emès pels Mossos, prèvia identificació presencial a la comissaria, per a hostes que no disposen de les vies anteriors.

Aquesta multiplicitat d'accessos és una diferència pràctica important respecte de SES.Hospedajes, que només admet certificat FNMT i Cl@ve. El portal català és més accessible per a hostes locals (gràcies a l'idCAT mòbil), però manté un obstacle per a propietaris no residents sense identificació electrònica vàlida a l'Estat. En aquests casos, la designació d'un representant autoritzat (gestoria, property manager o servei especialitzat) és la solució habitual.

Conviuen, no s'excloen: altres obligacions

El registre de viatgers del Reial decret 933/2021 és independent d'altres obligacions que recauen sobre l'hoste. Entre les més confoses:

• L'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET) de Catalunya, gestionat per l'Agència Tributària de Catalunya. És un tribut autonòmic separat, amb autoritat i terminis propis. Mateixa estada, dos enviaments diferents a dues autoritats diferents.
• La inscripció al Registre de Turisme de Catalunya (HUT, HUTB) és una obligació prèvia a l'inici de l'activitat i no es substitueix amb l'alta al portal dels Mossos.
• Les obligacions fiscals (IVA, IRPF/IS, IRPF de no residents) tenen un règim diferent, gestionat per l'Agència Tributària estatal.
• Les obligacions urbanístiques i de comunitat de propietaris depenen del municipi i de la comunitat afectada (especialment rellevant a Barcelona, on la moratòria de noves llicències HUTB està en vigor).

Cadascun d'aquests règims té la seva pròpia autoritat, els seus propis terminis i el seu propi quadre sancionador. Complir el registre de viatgers no eximeix de complir les altres i a l'inrevés.

El registre de viatgers no és un tràmit més entre tants que recauen sobre un hoste: és la traducció operativa, en el dia a dia de cada estada, de l'habilitació que la Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana atorga a l'Estat —i, a Catalunya, a la Generalitat— per mantenir una visibilitat mínima sobre qui s'allotja, on i quan. Nota editorial