Guia operativa

Com funciona el registre de viatgers a la pràctica

Aquesta pàgina descriu, pas a pas, com es compleix dia a dia l'obligació del registre de viatgers a Catalunya: des de l'alta inicial de l'establiment al portal dels Mossos fins a la conservació trianual del parte signat pel viatger. Cada pas es desenvolupa amb el detall suficient perquè un hoste que comença entengui exactament què ha de fer, quines dades ha de demanar i quins errors convé evitar. La diferència principal respecte de la resta de l'Estat és el destinatari de l'enviament i el canal tècnic: aquí, Mossos d'Esquadra; allà, SES.Hospedajes.

Pas 1 — Alta de l'establiment al portal dels Mossos

Abans de rebre el primer viatger, l'establiment s'ha de donar d'alta al portal registreviatgers.mossos.gencat.cat, gestionat per la Direcció General de la Policia del Departament d'Interior. El portal admet diverses vies d'identificació electrònica: idCAT mòbil, certificat digital, Cl@ve o un usuari i contrasenya emès pels Mossos prèvia identificació presencial. Aquesta flexibilitat fa que el sistema sigui més accessible que el SES estatal per a hostes residents a Catalunya, especialment pels que ja disposen d'idCAT mòbil.

Durant l'alta, el sistema demana les dades identificatives del titular (NIF/NIE, raó social o nom complet), les dades de l'establiment (denominació, adreça completa, tipus d'allotjament, nombre d'unitats d'allotjament), la modalitat d'activitat (professional o no professional) i, si escau, el codi d'inscripció al Registre de Turisme de Catalunya. En el cas dels habitatges d'ús turístic, el número HUT (o HUTB a Barcelona ciutat) és un identificador clau que cal tenir a punt. Un cop fet l'alta, els Mossos assignen un codi d'establiment que viatja a cada comunicació posterior.

Els hostes que gestionen diverses propietats han de donar d'alta cadascuna per separat: el portal assigna un codi independent a cada establiment. Si tens propietats també fora de Catalunya, hauràs de fer una alta paral·lela a SES.Hospedajes per a aquestes; cap dels dos sistemes substitueix l'altre.

Pas 2 — Recollida de les dades del viatger

Cada estada genera una comunicació independent. Per a cada viatger, l'hoste ha de captar el conjunt de dades definit a l'Anex I del Reial decret 933/2021. L'Anex I distingeix dades de l'establiment, dades del contracte i dades per viatger. Les de l'establiment ja queden al sistema arran de l'alta; les del contracte i les del viatger es recullen a cada reserva i arribada.

Dades del contracte

Per a cada reserva, es comuniquen aquests camps:

• Referència del contracte: la referència interna de la reserva.
• Data de formalització del contracte: en format YYYY-MM-DD.
• Data i hora d'entrada: en format YYYY-MM-DDThh:mm:ss.
• Data i hora de sortida: idèntic format.
• Nombre de persones allotjades i nombre d'habitacions ocupades.
• Tipus de pagament: efectiu, targeta, transferència, plataforma, altres. Només cal el tipus; el número de targeta o de compte no es comunica. En els esborranys inicials del Reial decret hi figurava la dada bancària completa, però va ser retirada abans de la versió definitiva.
• Import total de l'estada, en euros.

Dades per viatger — els 17 camps

Per cada persona allotjada es comuniquen els camps següents. El conjunt base és de 17 dades; en alguns supòsits (documents especials, menors d'edat amb relació de parentiu, residències compostes) pot ampliar-se fins a 21 o, en casos extrems, 42 camps.

Un punt tècnicament delicat és el número de suport del DNI o del TIE: és un camp addicional al número del document, imprès al mateix carnet, que identifica l'emissió concreta d'aquell document físic. El portal dels Mossos l'exigeix per validar l'autenticitat. És un dels camps que s'omet amb més freqüència en enviaments manuals i un dels que provoca més rebutjos del sistema.

Per a viatgers estrangers sense DNI/NIE/TIE, el número de document és el del passaport i el segon cognom queda en blanc (és una convenció pròpia dels noms hispànics). El número de suport tampoc s'aplica al passaport.

Pas 3 — Signatura del viatger

Cada viatger de 14 anys o més ha de signar el parte de viatgers. La signatura pot ser:

• Electrònica simple, captada amb un dit o un punter sobre la pantalla, vinculada a la identitat del signant per les dades recollides.
• Electrònica reforçada mitjançant un sistema de pre-check-in que envia un enllaç al mòbil o al correu del viatger abans de l'arribada, recull la signatura amb una confirmació OTP i deixa un segell de temps.
• Manuscrita en paper, retinguda per l'hoste com a part de l'arxiu trianual. Des de desembre de 2024, el paper no és vàlid com a únic suport per al portal dels Mossos: les dades sempre s'envien electrònicament; el paper signat complementa l'arxiu però no substitueix l'enviament.

El parte signat, en qualsevol de les seves formes, queda en poder de l'hoste. No es puja al portal dels Mossos; el que s'envia són els camps de dades. La signatura serveix com a prova interna que el viatger va ser identificat correctament, i s'aporta com a evidència davant d'un eventual requeriment.

Pas 4 — Enviament als Mossos en 24 hores

El termini màxim de comunicació és de 24 hores des de l'arribada efectiva del viatger a l'establiment. Aquesta és la regla essencial de la norma i la que més fricció genera operativament: viatgers que arriben de matinada, arribades en festius, dificultats de connexió en zones rurals de l'interior, absència de l'hoste en el moment del check-in autònom, etc. La manera de garantir el compliment sistemàtic és desplaçar la recollida de dades a un moment anterior a l'arribada (típicament entre 7 i 2 dies abans), de manera que la comunicació al portal es pugui fer al mateix moment de l'entrada o immediatament després.

El portal dels Mossos d'Esquadra admet, a hores d'ara, dues vies tècniques d'enviament:

1. Càrrega manual de fitxer en el format definit pels Mossos (un format propi, documentat al portal). És la via principal i la que estan dissenyats per usar la majoria d'hostes i serveis intermediaris.
2. Formulari web manual: per a hostes amb volums molt baixos. És la via més lenta i la més propensa a errors d'introducció.

A diferència de SES.Hospedajes, el portal dels Mossos no ofereix una API REST pública. Els serveis especialitzats que afirmen "integrar-se amb Mossos" en realitat generen el fitxer correcte i el pugen automàticament, però no fan una crida directa a un endpoint REST. Aquesta limitació tècnica és coneguda i hi ha demandes del sector perquè s'obri una API; mentre no s'obri, l'enfocament del fitxer és l'únic disponible.

Després d'un enviament correcte, el portal emet un comprovant amb una referència única. Aquest comprovant es conserva com a prova del compliment del termini.

Pas 5 — Conservació trianual

Els hostes professionals han de conservar el registre documental durant tres anys des del final de l'estada. El registre inclou les dades del viatger, el parte signat i el comprovant d'enviament al portal dels Mossos. La conservació ha de permetre la consulta per les autoritats competents quan ho requereixin, cosa que a la pràctica implica un suport electrònic ordenat i consultable per estada (l'acumulació de PDF solts sense cap criteri de cerca pot ser insuficient davant d'una inspecció).

Els hostes no professionals no estan obligats a conservar l'arxiu documental, encara que fer-ho voluntàriament és la millor defensa davant de qualsevol requeriment posterior. La traça de l'enviament als Mossos queda al sistema, però el justificant i la signatura del viatger queden en poder de l'hoste.

Tres regles pràctiques que estalvien problemes

1. No fotocopiïs el DNI

L'obligació de captura de dades no autoritza a guardar la fotocòpia del document. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades coincideixen a considerar que conservar una còpia íntegra del DNI excedeix el principi de minimització de dades del RGPD. El que s'ha de guardar són els camps de l'Anex I —nom, número de document, etc.— no la imatge del document. La validació visual del document en rebre el viatger és admissible; conservar la fotocòpia, no. Això val per a tots els documents: DNI, NIE, TIE i passaport.

2. Comunica les modificacions, no les cancel·lacions abans d'entrada

Les plataformes d'intermediació estan obligades a comunicar cada cancel·lació dins del termini de 24 hores. L'hoste individual no està obligat a comunicar les cancel·lacions que es produeixen abans de l'arribada (perquè no hi ha entrada per comunicar), però sí que ha de no comunicar com a entrades reserves que finalment no s'han materialitzat. És a dir: si l'entrada no es produeix, no es tramet. Si canvien les dades del viatger un cop ja s'ha tramès, cal rectificar la comunicació.

3. El viatger que es nega a donar dades

L'hoste pot denegar l'allotjament al viatger que es negui a proporcionar les dades exigides per la norma. Aquesta possibilitat no és teòrica: l'obligació recau sobre l'hoste, no sobre el viatger, però l'hoste no pot complir si el viatger no col·labora. Convé comunicar-ho de manera clara en el moment de la reserva, a les condicions de la plataforma i al correu de benvinguda, per evitar friccions a la mateixa arribada.

Errors freqüents en els primers mesos d'exigència

Des de desembre de 2024, diversos patrons d'error es repeteixen entre els hostes catalans:

• Confondre el número del DNI amb el número de suport. Són dos camps diferents i el portal els valida per separat.
• Ometre el segon cognom per a viatgers espanyols amb DNI.
• Enviar la data de naixement en format DD/MM/YYYY quan l'esquema exigeix YYYY-MM-DD.
• No registrar els menors d'edat com a viatgers independents.
• Pensar que estar inscrit al Registre de Turisme de Catalunya com a HUT eximeix de donar-se d'alta al portal dels Mossos. No ho fa: són dues inscripcions diferents, en dos sistemes diferents.
• Suposar que perquè la plataforma (Airbnb, Booking) comunica les reserves a SES, l'hoste no ha d'enviar res als Mossos. Falsa equivalència: la plataforma té la seva obligació; l'hoste té la seva.
• Confondre el registre de viatgers amb l'IEET (impost d'estades): són dues obligacions paral·leles amb dues autoritats diferents (Mossos i Agència Tributària de Catalunya).