— Del procediment

Del procediment

Una descripció ordenada de les etapes que ha de seguir l'amfitrió, des de l'alta inicial al portal dels Mossos fins a l'arxivament del parte signat un cop transcorregut el termini legal.

Descriure un procediment en abstracte és fàcil; descriure'l de manera que sigui útil, en canvi, demana acompanyar cada pas amb una indicació precisa del moment, del responsable i de l'instrument. Les pàgines següents resseguint l'itinerari complet de la comunicació de viatgers a Catalunya, en la convicció que el coneixement del procés sencer és la millor protecció davant dels errors —i, per tant, dels expedients sancionadors—. Les seccions s'ordenen tal com es presenten en la pràctica, des de l'alta inicial fins a la conservació del paper.

§I. L'alta de l'establiment

Sense alta prèvia, qualsevol comunicació posterior és tècnicament invàlida.

El primer pas és, irrenunciablement, l'alta de l'establiment al portal dels Mossos d'Esquadra. Aquest acte té dos vessants: el material —omplir el formulari amb les dades de l'establiment i del titular— i el formal —fer-ho a través d'un canal d'identificació electrònica fort que asseguri que qui s'inscriu és, efectivament, qui diu ser.

Els canals d'identificació admesos pel portal català són, en l'actualitat:

1. idCAT Mòbil. El sistema de la Generalitat basat en l'enviament d'un codi al telèfon mòbil. És el més senzill d'obtenir i n'hi ha prou amb un alta presencial en una oficina d'atenció ciutadana o per via remota amb un document d'identitat.
2. Certificat digital de la FNMT. Vàlid en tot l'Estat. Cal sol·licitar-lo, validar la identitat presencialment a una delegació, i instal·lar-lo al navegador o a un suport portable.
3. Sistema Cl@ve. El sistema interoperable d'identificació de l'Estat espanyol; serveix tant per a tràmits estatals com autonòmics, prèvia activació de les credencials.
4. idCAT amb suport físic. El certificat de la Generalitat instal·lable a la targeta sanitària i, des de fa uns anys, també a fitxer digital.
5. Usuari i contrasenya específics dels Mossos. En casos en què cap dels canals anteriors no és accessible, els Mossos emeten credencials específiques després d'una identificació presencial en una comissaria territorial competent.

Les dades que es demanen a l'alta inclouen la denominació de l'establiment, la modalitat reconeguda al Registre de Turisme de Catalunya, l'adreça completa, el codi d'inscripció turístic (HUTB, HUTG, HUTL, HUTT segons la província; HUT genèric per a determinades modalitats), les dades del titular —persona física o jurídica— i un domicili de notificacions electròniques. Un cop completat el procés, els Mossos retornen un identificador d'establiment que serà la clau per a totes les comunicacions posteriors.

§II. La captura de dades del viatger

A la pràctica, el pre-check-in en línia és l'únic mètode realista per als amfitrions amb arribades fora d'horari laboral.

Un cop l'establiment està donat d'alta, comença el cicle operatiu pròpiament dit. Cada vegada que arriba un viatger —o, més precisament, cada vegada que es preveu l'arribada d'un viatger— s'inicia una fase de captura de dades. Aquesta fase pot fer-se de tres maneres principals.

La més tradicional és la captura presencial al moment del check-in: el viatger arriba amb el document d'identitat, l'amfitrió o el seu personal transcriuen els disset camps en un formulari, ja sigui en paper o en una eina digital, i fan signar el viatger. Aquest mètode és viable en hotels amb recepció permanent, però no en habitatges d'ús turístic amb auto-check-in.

La segona, més moderna, és el pre-check-in en línia: l'amfitrió envia al viatger, dies o hores abans de l'arribada, un enllaç a un formulari electrònic on aquest introdueix totes les dades, hi adjunta una imatge del document i hi firma electrònicament. Aquest model és, amb diferència, el més recomanable per a habitatges d'ús turístic, perquè permet completar la captura abans que comenci a córrer el termini de vint-i-quatre hores i evita la fricció dels primers minuts a la propietat.

La tercera, residual, és la captura híbrida: una part de les dades —les més senzilles— es capturen en línia, i la resta es completen en arribar, per via presencial o assistida. Cal evitar, en qualsevol cas, dependre exclusivament del moment de l'arribada per a la totalitat del procés.

§III. La signatura del viatger

La signatura del viatger major de catorze anys és un requisit material del procediment, no un mer formalisme. La norma exigeix que el viatger validi de manera expressa les dades que el titular comunica a l'autoritat. Aquesta signatura pot adoptar tres formes admeses:

• Signatura manuscrita en paper. El viatger signa el parte imprès, que l'amfitrió conserva al seu arxiu durant els tres anys legals.
• Signatura digital qualificada. El viatger signa amb un certificat electrònic. Poc habitual a la pràctica turística.
• Signatura electrònica simple amb confirmació OTP. El viatger valida el formulari amb un codi enviat per SMS o per correu electrònic. És la solució més pràctica per als pre-check-ins en línia.

La signatura no es puja al portal. Es conserva pel mateix amfitrió com a prova del compliment.

Una vegada signada, la signatura no es transmet als Mossos: queda en mans de l'amfitrió com a prova documental, integrant l'arxiu trianual al qual ens referim més endavant. El que es transmet a l'autoritat són només les dades, no el parte signat.

§IV. El lliurament als Mossos

El moment crític del procediment és la tramesa de les dades al portal dels Mossos d'Esquadra. Aquí entren en joc dos elements: el format i el termini.

El format és un fitxer estructurat —tècnicament XML, amb una estructura específica fixada per la Direcció General de la Policia— que conté el conjunt de camps de l'Annex I del Reial decret 933/2021. El fitxer pot generar-se manualment, a partir d'una plantilla que el portal posa a disposició, o pot generar-se de manera automàtica per un programa intern de l'amfitrió o per un servei extern. El portal no admet, encara, l'enviament per API REST oberta: la càrrega es fa pujant el fitxer a través de la interfície web.

El termini és, taxativament, de vint-i-quatre hores des de l'arribada efectiva del viatger. Aquesta arribada es defineix per la presa de possessió material de la unitat allotjativa: quan el viatger entra a l'habitatge —o a l'habitació, en establiments hotelers— amb intenció de pernoctar-hi. Una arribada a les 22:00 del divendres ha de comunicar-se com a molt tard a les 22:00 del dissabte. No s'admet la suspensió del còmput per festius, per absència del titular o per incidència del propi portal —en aquest últim cas, la prudència consisteix a documentar l'incident i intentar la tramesa tan aviat com sigui possible—.

Un cop pujat el fitxer, el portal retorna un acús de recepció amb una marca temporal i un identificador únic de tramesa. Aquest acús és la prova material del compliment: l'amfitrió l'ha de desar amb cura, perquè en cas d'expedient sancionador serà l'únic element acreditatiu de la tempestivitat. Si el portal detecta errors en el fitxer, l'amfitrió ha de corregir-los i tornar a trametre dins del mateix termini de vint-i-quatre hores; la primera tramesa amb errors no salva el compliment.

§V. La conservació trianual

El termini de tres anys compta des del final de l'estada, no des de la tramesa. Una estada de dotze nits genera obligació de conservació fins a tres anys després de la sortida.

Per als amfitrions professionals —és a dir, els qui exerceixen l'activitat de manera habitual i estan inscrits al Registre de Turisme de Catalunya— el procediment no acaba amb la tramesa: comença, després, l'obligació de conservar la documentació durant tres anys des del final de cada estada. Aquesta documentació comprèn, com a mínim:

• El parte de viatgers signat per cada viatger major de catorze anys.
• L'acús de recepció emès pel portal dels Mossos.
• Una còpia del fitxer XML transmès.
• Qualsevol comunicació rectificativa posterior i el seu acús.

La conservació pot ser física —arxivadors en paper— o digital —fitxers electrònics emmagatzemats de manera ordenada amb còpia de seguretat—. El criteri legal és que la documentació sigui recuperable i autenticada en cas d'inspecció.

Els amfitrions no professionals —el particular que lloga ocasionalment una habitació o el seu pis durant unes setmanes a l'any, sense estar inscrit al Registre de Turisme de Catalunya com a activitat habitual— estan exempts de la conservació trianual. Estan, no obstant, obligats igualment a la tramesa dins del termini i als seus efectes provatoris immediats. La frontera entre l'una i l'altra categoria és, com s'ha dit en altres pàgines, interpretativa.